Manifestacions volcàniques
(vulcanisme atenuat)
Quan els volcans no estan en erupció però no estan apagats, en moltes zones volcàniques es produeixen emissions de gasos o de líquids a elevades temperatures.
Aquestes manifestacions de vulcanisme atenuat reben noms molt diversos:
FONTS TERMALS
Són manantials d'aigua calenta (entre 40º i 90º) com ara els de Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Tredós, Banyeres de Luchon, ...
Aquestes aigües s'han aprofitat des de sempre per les seves propietats curatives tant en forma de termes, balnearis o aigües minerals.
GÉISERS
Un géiser és una font natural d'aigua calenta que fa erupció periòdicament.
Aquestes erupcions són causades per l'acumulació d'aigua calenta i vapor atrapats a l'interior de la terra.
Quan la pressió del vapor és prou gran, el géiser erupciona i l'aigua calenta surt a l'exterior.
Els géisers són abundants a Nova Zelanda, Islàndia, USA, ...
Matèria volcànica en estat gasós expulsada de l'interior de la Terra per la força de la pressió magmàtica.
Pot assolir temperatures entre els 50°C i els 600°C, aproximadament. Segons els casos, les fumaroles poden ésser clorurades, clorhídriques, amoniacals, sulfhídriques i carbòniques.
Es donen normalment en regions volcàniques i es desprenen quan ha cessat l'activitat eruptiva principal. Hom les considera, doncs, com un fenomen secundari posteruptiu.
Les fumaroles sorgeixen del cràter o de llocs allunyats del mateix aparell volcànic.
A la península itàlica són conegudes les fumaroles de Puzzuoli (volcano Solfatara) —vapors sulfurosos—, així com les de la grotta del cane, prop de Nàpols, que desprenen emanacions de gas carbònic.
Prop del volcà Katmai (Alaska) hi ha, però, la regió volcànica més densament coberta de fumaroles de tota la superfície terrestre.
Volcà Solfatara, Pozzuoli, Itàlia
volcans